Abstract Dra. Dianne Dredge: L'economia col�laborativa, també coneguda com a consum col�laboratiu, s'està convertint en un important motor quant a canvis estructurals en nombrosos sectors de l'economia, i el turisme és un dels sectors més vulnerables. Airbnb i Uber són les empreses més visibles en aquest sentit, però les noves empreses (o start-ups) estan creixent més ràpid que qualsevol altre component de l'economia global. Amb una circulació global declarada de més de 3,5 mil milions de dolars en 2013 per a les butxaques dels ciutadans i una previsió de creixement d'un 25% anual fins a l'any 2035, l'economia col�laborativa es veu com una important innovació de gran impacte en el sector. Uns altres opinen que amenaça amb crear una gran bretxa entre els diferents sectors econòmics, complica els mecanismes de protecció del consumidor i desafia els drets laborals que amb tant esforç s'han aconseguit. El que podem extreure dels debats és que l'economia col�laborativa és complexa i ambigua. La falta de claredat sobre el que aquesta implica està obstaculitzant el disseny i desenvolupament de respostes eficients. Aquesta presentació examinarà els motors de l'economia col�laborativa i l'exposarà distingint entre formes altruistes de col�laboració i noves vies en el que podria anomenar-se de forma més precisa "economia de plataforma". S'exposaran els nous desafiaments que es presenten en el futur i les diverses respostes polítiques.

Abstract Dra. Szilvia Gyimóthy: El ràpid creixement de les tecnologies de xarxes socials, plataformes i comunitats en l'última dècada té un impacte significatiu en les comunicacions estratègiques de mercat. A mesura que s'esvaeixen les fronteres entre la comunicació promocional i el boca-orella, alguns investigadors afirmen que estem a la vora d'un canvi de paradigma de comunicació. Actualment, els clients i organitzacions turístiques coprodueixen de forma creixent informació, coneixements i experiències a les xarxes socials. No obstant això, aquestes oportunitats d'interacció s'enfrontaran al desafiament que suposa el menor control i el transvasament de responsabilitat cap als clients. Aquesta presentació llançarà llum sobre el món social de les comunitats turístiques virtuals i neotribus, i aprofundirà en particular en la dinàmica social, pràctiques i valors que uneixen als seus membres. Sobre la base d'exemples empírics, s'ofereixen perspectives i recomanacions de com involucrar a les comunitats virtuals en la creació de valor i esforços de comunicació col�laborativa.

Abstract Dra. Mª del Pilar Leal: El turisme, com qualsevol altre fenomen massiu ha sofert un profund canvi estretament vinculat amb el canvi social, on internet i les xarxes socials juguen un paper molt important. Estan sorgint noves tendències en la indústria del turisme/viatges i en les activitats d'oci a tot el món. En aquest nou marc el concepte de les visites guiades gratuïtes, on no existeix un preu establert i els turistes mostren el seu agraïment deixant una propina al seu guia turístic, s'està popularitzant cada vegada més en tota Europa, i fins i tot fora de les seves fronteres.

Les visites guiades a peu a les ciutats resulten interessants per als turistes perquè suposen una opció per a les diferents formes en què les persones poden viatjar i el tipus d'experiències que poden experimentar durant el procés. Per tant, el paper exercit pels guies turístics com a punt de connexió entre la destinació d'acolliment i els seus visitants és crucial per a la indústria del turisme. Ells són responsables en gran part de la impressió general i la satisfacció dels visitants amb els serveis turístics que ofereix la destinació. Les visites gratuïtes a peu encaixarien en la definició del consum col�laboratiu atès que podrien millorar l'experiència dels visitants i el coneixement d'aquesta destinació i la seva cultura a canvi de propines voluntàries.

Abstract Dr. Carl Henrik Marcussen:

Aquesta presentació (i treball) inclou una exposició sobre com definir i delimitar el terme "economia col�laborativa" o "economia compartida" utilitzant com a exemple cases vacacionals a Dinamarca.

L'impacte econòmic dels serveis d'allotjament en "economia compartida" (i el transport) només pot avaluar-se de forma significativa si el camp d'estudi pot ser definit i delimitat, fins i tot de forma operativa. Es discuteix sobre quina part de l'ús de cases vacacionals (a Dinamarca) hauria d'incloure's en el context del terme, relativament nou, "economia compartida". A més, s'exposen els valors i els volums relatius als segments d'ús; "ús propi", "ús d'amics i familiars", i "arrendament comercial". L'arrendament comercial pot ser a través de canals tradicionals (immobiliàries de lloguer de cases vacacionals) o arrendament directe per part dels propietaris de les cases a turistes. Tant la primera com la segona opció utilitzen Internet com a canal de vendes, almenys de forma parcial. Els inquilins poden ser clients nacionals o estrangers. Així, amb aquestes diverses distincions, quins segments hauríem d'incloure sota l'etiqueta de "economia compartida"? Actualment, els llocs web més coneguts de "economia compartida" juguen un paper petit en la distribució o canal de reserves de cases vacacionals a Dinamarca, però la grandària de la "economia compartida" en aquest sector depèn totalment del que està o no inclòs.

Abstract Dr. Juan Franch L'economia col�laborativa, l'ús d’Internet i apps per connectar a consumidors que ara es converteixen en prestadors de serveis està generant importants reptes i problemes als legisladors. En l'àmbit turístic ens trobem davant nous models de negoci especialment implantats en l'àmbit allotjament i transport que generen un important volum de negocis. Això planteja una confrontació entre empreses i economies tradicionals que haurà de resoldre una legislació molt més lenta. Qüestions de competència deslleial, necessitat de regulació i creixement de l'economia digital són els fonaments per iniciar l'anàlisi legal de l'economia col�laborativa. Perquè no ofereix cap dubte que el marc legislatiu per regular a Uber o Airbnb és insuficient. Encara que els països van prenent postura, en ocasions suposant un fre a aquests nous models i a la promoció de la nova economia.

Abstract Dra. Bel Llodrà Turistes i residents comparteixen informació turística en diferents plataformes web. S'ha pogut contrastar com la informació turística procedent de la Web 2.0. és una font més que influeix en les motivacions per viatjar a una destinació turística i en les imatges cognitiva, afectiva i única de la destinació. Les autoritats en matèria turística han deixat de tenir el monopoli de la gestió de la informació turística. D'altra banda, també estan perdent el control en la creació del producte turístic. Per molta regulació estricta de producte i qualitat que hi hagi, estan naixent plataformes web que contribueixen al fet que siguin els mateixos residents els que creen nous productes turístics, des d'allotjaments a oferta complementària, al marge de la tipologia de productes reglats. Un dels reptes està a analitzar si la co-creació dels productes turístics, aconsegueix o no una massa crítica, i com pot influir en la imatge de la destinació.